Heroe

Al llarg d'aquest comentari, no trobareu un anàlisi exhaustiu de la pel.lícula. La finalitat que perseguisc és plasmar d'una manera senzilla el món oriental i les seues divergències amb el món occidental.

El director de la pel·lícula, Zhang Yimou, va ser l'encarregat de la cerimònia d'inauguració i de tancament dels jocs olímpics de Pequín. Ambdós treballs han sorprès per la minuciositat i eficàcia en la utilització de les metàfores i els colors. Això m'ha servit per a obrir els ulls i esbrinar que existeix més enllà del continent europeu. Per a això, he utilitzat l'ajuda del meu germà ja que ha conviscut en USA amb xinesos i com a font de documentació he utilitzat l'article del 26/11/2008 d'Enrique Fanjul en El País.Aquest article grosso modo, comentava que la democràcia ja ha començat a Xina, que serà un procés lent i gradual, i que serà dirigit pel partit Comunista Xinès. Per tant, tinc una visió escèptica respecte a una transformació democràtica a Xina. Segons ell, existeixen tres factors que farien impossible la democràcia a Xina:

1. Xina és diferent. Les tradicions democràtiques occidentals són producte de la seua cultura, responen a una forma de viure i de pensar que no es corresponen amb la naturalesa oriental. Xina és altra cultura, no té perquè adoptar com sistema polític un model que no li és propi.
2. Desestabilització, caos. Un país tan gran com Xina, amb 1.300 milions d'habitants, múltiples minories ètniques i problemes latents com el del Tíbet, necessita d'un poder fort, d'algú que posi ordre i concert. La democràcia, el debat i l'alternança política portarien desestabilització econòmica i política i farien que el país es partís en mil trossos. Un país tan gran i complex com Xina no podria funcionar en democràcia.
3. Mancada nivell cultural. Existeix molta disparitat entre la societat rural i la urbana. Com va a votar un camperol que no té ni idea de economia, política etc..

Sota el meu punt de vista, la idea que Xina, per la seua història i cultura, no pot desenvolupar un sistema democràtic em sona a excusa barata. Sense citar altres democràcies asiàtiques com Japó o Corea, Taiwán és un bon exemple que la cultura xinesa i la democràcia no estan renyides. Per descomptat que Xina és diferent i que els sistemes polítics són conseqüència de les seues societats; però la cultura xinesa no té perquè ser sistemàticament antidemocràtica. El segon argument sempre em recorda al "Espanya es trenca" tan escoltat en altres latituds, encara que tal vegada siga més correcte canviar d'escala: Índia. La denominada major democràcia del món ha crescut en les últimes dècades gairebé tant com la Xinesa. L'equació; règim de partit únic = desenvolupament econòmic no té per que ser certa. Se m'ocorre, a més, que una democràcia xinesa forta seria molt més capaç de bregar amb problemes com els del Tibet. El tercer punt, em sembla que parteix d'una ingenuïtat. Aquesta és la de pensar que en els sistemes democràtics occidentals la gent és intel·ligent, es preocupa per la política i sap el que vota. La realitat és molt distinta d'aquesta idea de ciutadà model. De totes maneres, jo crec que, a l'hora de plantejar-se aquesta questió, la majoria de la població xinesa la hi planteja d'altra forma: viuríem millor amb un sistema democràtic? se solucionarien problemes com la discriminació a la dona, la pobresa rural, la protecció del medi ambient...