Aquest diari ens ho conta ella mateixa , Ana relata la seua vida abans i durant la guerra a Holanda des del 1943 al 1945 ens conta els seus sentiments i emocions en forma de cartes. La seua mare, el seu pare, Margot (la seua germana) i ella vivien en una preciosa casa abans d'esclatar la guerra. Ella anava a un col·legi per a Jueus on tenia els seus amics amb els quals no es duia massa bé. A l'esclatar la guerra, la família Frank, i la família Van Dame composta per un matrimoni i un noi cridat Peter, han de conviure junts en una buhardilla d'uns grans magatzems, on uns empleats, Kugler, Kleiman i Elisabeth els ajuden a amagar-se.
Molts jueus van intentar escapar-se dels alemanys però amb això van trobar la mort, i als jueus que trobaven els ficaven en camps de concentració i els ficaven en les càmeres de gas.
Pel seu aniversari a Ana li regalen un diari al que li posa Kity i tots els dies li conta a la seua amiga Kity els seus temors i preocupacions, té por al fet que a tots els quals viuen allí amagats els troben i els maten a tots. La família Van Dame i els Frank no hi ha molt bona relació ja que es discuteixen contínuament, Ana creu que és per la guerra que tots estan de mal humor. Molts dies en la buhardilla on viuen no es pot ni parlar cosa que Ana li molesta molt perquè l'encanta parlar, dir ximpleries i riure's i aleshores els altres la prenen com un pallasso i solament ho fa perquè no s'amarguen pensant quan acabés la guerra.
Les condicions d'higiene amb que viuen són mínimes cosa que vol dir que poden agafar qualsevol malaltia. Ana vol molt al seu pare. Pel contrari, la seua mare mai l'escolta ni li fa cas . Ella sap que el seu pare la comprèn i per a ella és el mes important a banda del diari ja que Kity mai la renyeix ni li fa mala cara quan li conta que a fet alguna cosa dolent.
El racionamient de menjar que els porten és molt poc, els aliments que predominen són els llegumsi les creilles pudentes, i no hi ha gairebé verdura.
Al cap de mig any que estan amagats es va a viure amb ells un doctor cridat Durssel el que implica mes perill i repartir encara mes el menjar. Ana no deixa d'estudiar ja que li agrada molt i és la seua forma de passar el temps. Kleiman s'encarrega de demanar cursos per correu perquè puga aprendre, també li porta llibres de la biblioteca per a entretenir-se. En primer lloc Ana passa el temps escrivint, després també fa arbres genealógics , pasatemps etc..
El final és prou previsible ja que acaben tots a un camp d'extermini assassinats menys el pare de Anna, Otto que en 1944 arreplegà els escrits i els va publicar
No hay comentarios:
Publicar un comentario