Crónica d'una mort anunciada - Gabriel García Márquez

"El dia que ho anaven a matar, Santiago Nasar es va alçar del llit a les 5:30 del matí per a esperar el retor". Així és com aquesta obra ens enganxa.

Santiago Nasar era un home de bona reputació. Pedro i Pablo Vicari, ho buscaven per a assassinar-ho per haver-li llevat la virginitat a la seua germana, Ángela Vicari, deshonrant-la a ella i a la seua família. Ángela, havia contret matrimoni recentment i va ser retornada als seus germans pel seu marit a les poques hores de casada a l'haver descobert que no era verge. Bayardo San Román era un home que havia arribat al poble amb la intenció de trobar esposa. Ángela, era una bella jove, i va aconseguir estar amb ella amb molta facilitat, doncs encara que ella no ho estimés, Bayardo va causar bona impressió en la seua família, la qual era molt pobra i la va obligar a casar-se. Els seus germans van fer que Ángela confessés el nom d'aquell que havia estat amb ella abans del seu matrimoni, al que ella va contestar que havia estat Santiago Nasar. Els seus germans a l'assabentar-se d'això, van decidir matar-ho per a netejar el nom de la seua germana. Van buscar llargs ganivets per a matar porcs, mentre informaven al poble sobre les seues intencions. Al poc temps ja ho sabia tot el poble, menys Santiago i la seua família. Quan la policia es va assabentar del pla dels germans Vicari, va anar a parlar amb ells i els va llevar els ganivets. Però això no va servir, perquè ells eren matarifes i tenien diversos ganivets, així que van agafar uns altres i van seguir esperant a Santiago per a matar-ho. Santiago Nasar va ser al moll a rebre al retor, però aquest va beneir a la gent des del vaixell. Poc després, Crist Bedoya, qui ho va acompanyar al moll, es va assabentar de la intenció dels germans i va buscar desesperadamente a Santiago, però no ho va trobar. Santiago anava tan tranquil, quan de sobte, una multitud li cridava que es marxés. Va trigar a reaccionar, i després va córrer en direcció a la seua casa, per a refugiar-se, però a l'arribar, Plácida Linero, la seua mare va tancar la porta, pensant que ell ja estava dins. Aleshores els germans Vicari van començar a acoltellar-ho. Santiago va córrer fins a la porta del darrere de la seua casa amb els seus budells en les mans, fins a arribar a la cuina, on a la fi mor.