El nen del pijama de ratlles - John Boyne

Bruno és un nen de 9 anys que viu a Berlín amb els seus pares, la seua germana i amb la criada, María. Un dia a l'arribar a casa després del col·legi va veure a la criada recollint totes les seues coses, es mudaven. Ningú li havia dit gens abans i Bruno es va posar molt trist ja que això comportaria no veure als seus tres millors amics per a tota la vida mai més, ni baixar per la barana, ni veure als iaios... El seu pare havia de fer un treball molt important i aquest era el motiu de la mudança; viurien en "Auchviz". Quan Bruno va veure la seua nova casa per primera vegada es va quedar sorprès, era molt més xicoteta que la seua casa anterior, era molt trista i molt freda, estava clar que no li agradava però havia de fer-se a la idea. Passaven els dies i Bruno s'avorria no sabia que fer, un dia es va construir un gronxador. Va demanar a l'oficial Kotler que li aconseguís un pneumàtic i ho va construir, però quan estava jugant Bruno va caure i l'única persona que estava prop per a ajudar-li era un criat que els feia el menjar. Va entaular una conversa amb el nen, ell havia sigut metge abans d'arribar allì. Més tard arribà la mare de Bruno i aquesta li va donar les gràcies al criat, però dirien al comandant que ella li havia guarit les ferides. El nen no sabia que fer per a no avorrir-se i una tarda va caminar i va caminar per aquella alambrada que veia des de la finestra de la seua cambra, volia saber fins a on arribava el lluny va veure una ombra i a mesura que s'apropava es feia més gran, quan arribà al punt va veure a l'altre costat de l'alambrada a un nen. Bruno i el nen van començar a parlar. Es deia Shmuel, un nom rar per a Bruno. Els nens es van fer amics i Bruno cada tarda anava fins a allí, fins a aquest punt de l'alambrada on es trobava el seu nou amic. Mai va dir gens en casa de l'existència de Shmuel ja que creia que no l'hi anaven a prendre bé en casa i ell no volia perdre a l'única persona amb la qual podia entretenir-se en aquest lloc a causa de que amb la seva germana Gretel no l'hi passava bé. Durant tot el temps que Bruno va passar en ?Auchviz ?l'únic que feien els dos nens era parlar ja que cadascun estava a l'altre costat de l'alambrada. Parlaven sobre les diferents vides que duien; Shmuel tenia el pèl rapat i vestia sempre amb el mateix pijama, un pijama de ratlles, i no és que l'hi passés molt bé allí dins, Bruno no obstant això no s'adonava de moltes coses, com que el seu amic no ho `passava realment bé allì dins i només es preocupava per ell mateix. Després d'un any, la mare de Bruno va decidir que ja era hora de tornar a Berlín, a la seua nova casa. Tornarien tots menys el comandant. Quan li van donar la notícia a Bruno es va posar un poc trist. A la vesprada seguent plovia molt i el nen temia no poder acomiadar-se de Shmuel però per fi la pluja va parar i va fer el mateix camí que sempre fins a allí. El dia anterior Shmuel no trobava al seu pare i va demanar ajuda a Bruno. A Bruno li encantava jugar als exploradors quan estava a Berlín i com mai havien jugat junts li va prometre ajudar a trobar al seu pare així que Shmuel li va agafar un pijama de ratlles com el qual ell duia posat i pel buit que hi havia sota l'alambrada Bruno es va ficar al món de Shmuel. Es van endinsar cap a l'interior del camp i un grup d'homes amb armes van ser on ells, Bruno es va espantar pensat que anaven a enxampar-li allí dintre però el seu amic li va dir que aviat passaria. Els van dur fins a una habitació, estaven tots molt junts i pegats, la gent estava com espantada i Bruno no entenia gens, aviat passaria tot? Bruno mai va tornar a casa. Al dia següent tots buscaven sense parés al nen, la mare no va tornar a Berlín esperant notícies però un dia esperanzada ho va fer per si bruno hagués tornat el només. El comandant es guanyava dia a dia l'antipatía dels soldats, no deixava de pensar en el seu fill. Un dia va tornar al lloc on van trobar la roba del seu fill i observant el lloc es percató del buit que hi havia sota l'alambrada. Li van fallar les cames i va acabar assegut en el sòl.